Bon Dia! Em dic Danae i estic estudiant 1r de Grau d'Educació Infantil.
Quin tipus de mestre vols ser?
Al finalitzar aquests estudis de grau, m’agradaria arribar a l’escola on treballaré i esperar a tots els meus futurs alumnes per acompanyar-los fins a la nostra clase, la clase que esdevindrà l’inici d’un llarg curs on ells aprendran moltes coses i jo moltes altres d’ells també. Dia a dia anirem construïnt la nostra educació, anirem fent camí junts.
Se que es una feina amb molta responsabilitat perque a la clase no hi ha joguines ni papers, hi han veus i mirades, i cada una d’aquestes veus i mirades son un món diferent, hem d’adaptar-nos a que tenen capacitats diferents i a que cada criatura pot aprendre mes ràpidament o mes lentament pero pot aprendre.
M’agradaria ser una mestra que es capaç d’escoltar la crida dels seus alumnes, tant d’aquells que no saben demanar l’ajuda com els que si, i poder-los orientar, poder allargar-lis la mà i ajudar-lo a avançar mentres jo avanço amb ells. Donar-lis seguretat dins d’aquest camí ple d’incerteses que comencen, donar-lis la confiança necessaria per a que sigui menys difícil d’intuïr quan un necessita més atenció o menys, perque el nens son com esponges i absorbeixen tot ,tant lo dolent com lo bó, i algún dia et trobaràs un que esta trist perque hi te problemes a casa i tindràs que encarregar-te de que al menys a l’escola s’oblidi de tot. L’escola ha de ser un lloc on es sentin acollits, un lloc que faci sentir diferent a cada un dels alumnes, ja que van a conèixer el nou món, van a aprendre paraules per parlar, i som nosaltres els que hem d’esforçar-nos per aconseguir aquest clima i per ser acollit per aquells que aculls.
Hem de trobar com adaptar-los a un món del que s’hauràn de fer càrrec. Serà molt difícil no cometre errors pero hem de fer-ho el millor posible ja que es troben en la etapa educativa dels primer anys i tot ha de començar bé.
A una clase n’hi ha molts de nens i es molt difícil sabre que están fent tots alhora pero amb calma hauré de reflexionar sobre tot el que succeix a l’aula i actuar com sigui convenient.
M’agradaria ser capaç d’aconseguir que els meus alumnes s’implicassin totalment en totes les activitats proposades, sense que cap s’angoixi i que fent activitats alhora d’aprendre moltes coses s’ho pasi be, i que es quedi amb el concepte de que aprendre es molt divertit i interesant. Crec en les possibilitats de cada nen i per tant tots han de participar en les activitats d’aprenentatge com cadascu pugui. Els portaria una vegada a la setmana d’excurssió per a no tenir-los empressonats dins d’un aula tantes hores i així si un dia estem parlant de les plantes dur-los a un lloc on hi hagués moltes plantes i flors i que disfrutessin mirant-les no tan sols a través d’un llibre en imatges, perque crec que s’aprén més anant a comprovar les coses físicament que delimitar-nos a creure el que diu un llibre de text.
Voldria ser aquest mestre far al que fa referència aquest llibre que hem llegit, aquest mestre que ajuda a tots els seus alumnes a fer front als problemes, saber viure els conflictes d’una manera racional, posar un gra de sorra per fer que les coses vagin millor dia tras dia i sentirme ilusionada de que tinc un paper rellevant en el que estem fent tots plegats.
M’agradaría molt que quan els meus alumnes siguin grans i ja no vagin a escola i estiguin cursant altre tipus de estudis superiors, o treballant, vinguessin alguna volta a parlar amb jo, a contarm-hi com els ha anat la vida, qué estan fent, perque hem fará molta ilusió saber de la gent que hi he acompanyat desde petita, ja que jo també ho faig amb els meus antics profes.
Quins aspectes no podràs oblidar per ser un bon mestre?
Després de llegir el llibre Va de mestres d’en Jaume Cela Ollé i Juli Palou Sangrà no podré oblidar mai un seguit de conceptes claus per ser un bon mestre :
La ilusió; aquesta ilusió d’arribar a clase cada día per veure als teus alumnes, pero compartir amb ells tot un matí ple de noves vivencies.
La confiança i l’optimisme; la confiança d’un mateix, el saber que pots arribar a ensenyar-lis un munt de coses i que ells ho agraïran. També la confiança en els propis alumnes, tots son diferents i tenen diferents capacitats, pero tots poden aprendre.
La responsabilitat; sentir-te responsable de tots el alumnes del centre on treballis. Cada un d’ells, sobre tot els mes petitis, necesiten molta atenció. I en aquesta etapa educativa dels primers anys, quan tot comença, és important que tot comenci bé.
El acompanyament i l’ajuda; fer camí amb ells tots junts. Anar construïnt dia a dia la nostra educació. Ajudar a fer front a els problemes.
La dedicació, intuició i observació; saber quan un nen esta malalt, quan esta trist, i saber com actuar en aquestos casos.
L’acolliment; crear de l’escola i les aules llocs on els nens es sentin especials i diferents, donar-lis seguretat, per a que ells t’acullin a tu també.
La mediació i reflexió; buscar amb criteri la manera de solucionar posibles conflictes entre els alumnes.
La atracció; la atracció per cada una de les novetats que representa cada un dels teus alumnes.
La utopia i la innovació; creure en el progrés i en la capacitat que tenim de millorar el sistema educatiu.
La insatisfacció; creure que cada dia que pasa pot millorar.
El bon humor; no transmetre als teus alumnes que estas mal, i donar un punt d’humor a totes les situacions.
La motivació; tant la personal pero fer bé la teva feina, com motivar als demés per a que fassin la seva feina bé.
La bondad; sentir que el patiment dels altres també es el nostre patiment, i saber quan donar soport a canvi de res.
Segur que n’hi ha moltes més coses que no s’han d’oblidar mai per ser un bon mestre, pero aquestes coses que falten no es poden explicar, hi ha que demostrar-les dia a dia. Mes o menys queda tot reflexat en les anteriors explicacions i algun dels términs anteriors ve condicionat per altre del términs o necessita d’altre términ per a ser complet.
